Joan Escalé i Bosch

Navarcles, 1960

En Joan començà la seva descoberta de la muntanya i la natura quan tenia 9 anys a redós de la parròquia del seu municipi del Bages que organitzava campaments d'estiu. Les muntanyes que encerclen el Bages: Montserrat i El Montcau (Sant Llorenç del Munt) i el Prepirineu Berguedà (Pedraforca-Serra d'Ensija-Cadí) i Pirineu Ripollès (Puigmal-Taga) foren companyes de la seva adolescència. Després anaren caient les valls més allunyades del Pirineu per petjar-hi tots els cims de més de 3000 m. (els 213 catalogats). La fal·lera pels sostres del Pirineu no l'han fet mai desestimar altres cims celebrant amb l'ascenció del Pic de Cassamanya a Andorra el 2006 el seu cim 1000 acompanyat per una 50a d'amics muntanyencs. Als Alps i a l'Atles s'ha enfilat a una 50a de 4000. El senderisme també ha estat una altra de les seves alegries fent tot el GR-11 l'estiu del 1996 en 28 dies, el GR-20 l'estiu del 99 a Còrcega, el 2002 va recórrer el Camí de Sant Jaume de Saint-Jean Pied-de-Port a Fisterra en 25 jornades, una part del GR-7 des de Penyagolosa (Castelló) a Andorra en 18 trams,...

  

Una de les activitats més plaents de la seva vida ha estat desvetllar i transmetre l'amor a la muntanya i la natura als seus alumnes -doncs és Germà de La Salle-, treballant com a cap en diferents agrupaments escoltes: AE la Salle Barceloneta, AE Bonanova.  I. fundant agrupaments: Agrupament Fent Camí (Tarragona), Agrupament Erol (Sant Celoni) amb un fort component muntanyenc i no urbanita com solen tendir malauradament avui molts dels agrupaments escoltes.

El seu excursionisme és continuador de l'excursionisme clàssic que surt a la muntanya tot interessant-se pels elements globals que li ofereix: paisatge, flora, geologia, antropologia, història... i alhora ha estat tocat per la deriva a l'especilalització actual afeccionant-se per les curses de muntanya. Continua sortint mogut per aquesta munió d'esquers que li ofereix la muntanya.

 

 

 

 

 

Albert Valldepèrez i Calbet

Roquetes, 1975

Avui, és instructor d'alpinisme i escalada de l'Escola Catalana d'Alta Muntanya (ECAM) i ha organitzat molts cursos, tant d'iniciació a la muntanya com d'alpinisme de nivell i d'escalada en gel. D'entre d'altres fites, destaca alguna ascensió en solitari, tant als Andes (Tokyaraju, 6015m) com als Alps. Al setembre de 2004 fa cim amb 2 companys més al ShishaPangma, un dels 14 vuitmils (Tibet, 8021m) sense cap ajut de sherpes d'alçada ni tampoc d'oxígen, i també ha realitzar diferents escalades al Cervino... L'hivern del 2008 participà en l' intercanvi d'instructors i pedagogs de muntanya a nivell europeu (Como, Itàlia). Des de sempre, ha intentat transmetre la il.lusió amb la mateixa intensitat amb que ell perceb la muntaya a tots aquells que l'han conegut, i també als seus alumnes i companys. Ara, la travessa de tots els Pirineus per les crestes és, sense dubte, la fita més gran a la que s'ha enfrontat.

 

  

Enginyer i professor, va començar a sortir a la muntanya als 12 anys, iniciat pel seu pare durant els caps de setmana. Lo Port ha estat i serà el punt de referència en la seva afició per la muntanya. Als 15 s'inicia en l'escalada i s'inscriu com a soci a l'entitat excursionista del seu poble, la Joca Club Alpí, amb qui encara avui igual que el primer dia, es "pateja" la serra del Port de banda a banda -entitat en la que posterirment fou president des del 2002 al 2006-. Als 18 anys va començar a transmetre la seva afició -durant els estius- com a monitor de colònies.

També és socorrista aquàtic, i afeccionat als descens de barrancs i engorjats, amb el que pot destacar el descens del Goufré d'Enfer, a les Gorges del Llis. Participà al 1999 al 1r estatge de tecnificació de Joves Alpinistes organitzat per la FEEC als Ecrins.

 

  

 

 

 

La trobada

Vall de Benasc, 31/10/99

La tardor del 1999 a través d'un amic comú l'Eduard Miquel de Tarragona les nostres vides es feren trobadisses a la Vall de Benasc. A partir d'aquest moment en que compartírem cim per primer cop han estat moltes les sortides que ens han aplegat. Tant a casa -corrent pels Ports i pels Pirineus- com pels Alps -fent la integral del Cerví pujant per la via normal italiana sudoest Liongrat i baixant per la via normal suïssa est o Hörnli-.

Hem unit les tradicions muntanyenques catalanes de La Catalunya Vella i de la Catalunya Nova, la més muntanyenca i la més alpinista, la d'arrel més cultural i la més esportiva. No ha estat sempre fàcil però la síntesi ha estat per ambdues parts altament enriquidora.

 

 

 

 

 

Els avitualladors

La travessa del Pirineu per la divisòria d'aigües té per objectiu, com el seu nom indica, resseguir la cresta avançant -en el nostre cas, d'est a oest- per dalt de tot, semrpe resseguint els punts més alts d'aquesta divisòria d'aigües de la Serralada Pirinenca.

Per poder avançar lleugers i de valent en cada jornada, és molt important poder comptar amb un equip de suport. Un equip que avitualle de menjar, d'aigua i de material per dormir- sobretot en els trams llargs d'escalada -per a estalviar de portar tant pes- . Si no puguéssem comptar amb aquestes persones, caldria baixar molt desnivell (sovint al fons de les valls) al final de cada jornada per avituallar-se d'aigua i per reequipar-se de menjar. També la progressió seria molt més lenta degut al pes del material per dormir (sac, aïllant i funda de bivac). Nosaltres no sempre hem pogut gaudir de la mà generosa de l'amic, però quan ho hem fet, ens ha anat molt bé. Alguns ens han avituallat una jornada, d'altres vàries; alguns han pujat i no ens han trobat, amb d'altres hem compartit renúncies a causa del mal temps... però tots han conegut les magnífiques valls dels Pirineus -a voltes enyorades per nosaltres mentre avançàvem pels cims-

Els agraim de tot cor el seu suport, sense ells la nostra travessa -el nostre somni- hagués estat del tot impossible. Si més no, amb les jornades que hi hem invertit. Pel cap baix, provablement hi hauriem hagut de dedicat el triple de jornades...

Moltes gràcies, amics!
Pere Jordi, Figueres

 

 Eli Bonfill, Roquetes

Francesc Monroig, Girona.

 

 Germà Àngel Riuz, Comunitat de Santa Coloma de Farners

Germà David Pèrez, Comunitat de la Seu d'Urgell Germà Ramon Pascual, Comunitat de Manresa

 

Xavi Rodríguez, Ampolla - Carme Abril, Aldea

 

 Víctor Durbà, Sagunt

Pau Urenya, Ontinyent Jaume Acien, Premià de Mar

 

Marco Ruggero, Barcelona - Barri de la Verneda Enric Serafí, Roquetes i xicota del País Basc

 

Àngel Nieto, Premià de Mar

 

Kiko Armengol i Montse Trujillo, Sant Celoni

Jesús Escalé, Navarcles Sr. Ferran, Regidor de Cultura de Portbou

 

Germà Toni Clavé, Comunitat de La Salle Comtal ( Bcna )

 

 Rafael, pescador de Portbou.

Raül Garcia, Sant Celoni Pep Espluga, Òden - Alinyà (Solsonès)

 
Miquel Trujillo, Sant Celoni

 
Germà Salvador Coma, Comunitat de Cassà de la Selva

Xavier del Rio, Sant Celoni